
La pandèmia actual ha disparat la creació i divulgació d'informació a les xarxes socials i amb ella també, la desinformació. Avui, en aquest post, volem parlar-vos de la dificultat que tenen els prosumers (productors de continguts + consumidors), d'identificar les fake news (el contingut que és verídic, de què no).
Hi ha certes fake news que són més fàcils d'identificar com per exemple ...
Cuando la noticia sea de uno de estos grupos, será mucho más fácil de identificar o al menos, poder cuestionar la veracidad del contenido.
Quan la notícia sigui d'un d'aquests grups, serà molt més fàcil d'identificar o al menys, poder qüestionar la veracitat de l'contingut.
La resta de contingut que es crea i comparteix constantment i cada vegada amb més freqüència, forma part d'aquest repte. Per aquest motiu hi ha moltes empreses que ja estan realitzant accions per protegir-se i disminuir aquesta tendència creixent.
Un clar exemple és Twitter, que va a implementar una autenticació per part de l'usuari per millorar la qualitat de la xarxa. I com ho va a fer? Obligant a l'lector a haver llegit el contingut abans de retwittearlo. Amb això va aconseguir una viralidad més real, a més d'afegir més etiquetatges, verificació de les fonts, social listening i ciberseguretat.
Altres accions que s'estan duent a terme són, l'estudi dels diferent paràmetres característics de les xarxes socials com poden ser, la identificació de l'individu que coneix el rumor, la probabilitat que un individu no polaritzat rebi la notícia i la comparteixi amb els seus amics i grups i la proporció de la població formada per individus polaritzats (acrítics amb el contingut de la notícia) o bots (programa informàtic que efectua automàticament tasques reiteratives) que propaguen la remor automàticament quan els arriba.
Analitzant i dissenyant estratègies en funció de les dades obtingudes, es podrà arribar a entendre i aconseguir millorar aquest problema de ... Informació vs desinformació!

